LA POESIA
Si tu galopes incansable
per l’espai fosc curull de llum
de la muntanya de l’enigma,
l’eix seduït perfora un món
secret i tèrbol de silenci.
Si tu et despenges pel fil màgic
de les paraules retrobades
al passadís de la memòria,
es fa translúcida i és quan truca
fort a la porta de la vida.
Si tu convoques a l’amor,
brolla mormols de sentiments
en tot un cos donat a tu
i al teu encant de joc-bellesa,
per enfilar-se al cim dels dits.
Si tu perfores amb afany
el cel dels versos, les imatges
es desdibuixen per ser oxigen,
batecs de joia,
per aquest cor bressol de gràcia
fet poesia compartida.
