El poeta de ponent Jordi Pàmias. Fotografia: ILC / Txema Salvans
La poesia
Com el galop, mig oblidat,
d’uns cavallets de fira,
avui, a casa, ens sedueix
l’encant d’un món feliç: el tèrbol
remolí de la imatge.
Però la nit truca a la porta,
i el silenci convoca
les paraules perdudes
-com un grapat de còdols grisos
a la llera del riu,
sota la boira gebradora.
Amb lent reflux, tornen llunyanes
cançons de bressol, ecos
d’elegia, mormols…
Ferit d’enyor, calla el poeta.
I entreveu, amb ulls clucs,
el cec enigma
d’un temps de somni i de vertigen,
que roda més de pressa
que els cavallets de fira.
Ens amenaça el trist orgull
de l’home, seduït
per l’encant de la tècnica.
Però no moren, les paraules.
Flama en la nit, la poesia
és saviesa compartida,
contra l’oblit. I pura gràcia
d’un art madur: rigor i joc.
Jordi Pàmias
Dia Mundial de la Poesia 
M’agradat força (… flama en la nit, la poesia és saviesa compartida….i pura gràcia d’jn art madur: rigor i joc.)
Molt encertat dir que avui encara tenim la poesia com la flama que transforma la foscor en llum.
“Flama en la nit, la poesia es saviesa compartida” . Tota me agrada, pero
aquesta part més.
Tota me agrada, pero aquesta part més ( Flama en la nit, la poesia es saviesa
compartida)
Ferit d’enyor, calla el poeta.
Quina veritat més certa, que per molt que escribim i per moltes coses que diem, sempre tenim el regust d’haver callat i deixar la roba estesa per què algú com tu, com jo, entenguem el que no diem. Quina veritat més certa.
Aquest és el tros de poema que em quedo jo.
Retroenllaç: Sitges capital cultural del Mediterraneo: una charla con los poetas del Festival de la Poesía de Sitges » Hoteles