Fermi Mohedo

Vers quin destí viatgen les paraules?

De nou esbocinant en decasíl·labs
els blancs que cerquen flors entre la runa,
on la raó d’un crit que identifica
vol ser la imatge fosa entre els enigmes,
on el silenci lliura del mirall
la imatge que en un batre es torna alè.
L’instant paralitzant que reconeix
la solitud creixent, sense esglaiar,
i en rescabala l’ésser d’un cos erm.
És quan l’amor és digne d’esguardar-se,
que el temps caduc, de dins estant, no importa.

Anuncis

One response to “Fermi Mohedo

  1. Una bons versos metapoètics.

    Salut i poesia!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s