Jordi Traperho

(2011)

El meu país

El meu País és un gresol,
bressol d’homes i de dones.
de pobles ancestrals
i d’altres que s’arrelen.

El meu País som Tu i som Jo
i som Tots els que l’habiten,
que viuen i treballen
i per les nits també somien.

Aquests és el meu País,
sense límits ni fronteres,
un país obert i acollidor
on regnin les esperances.

No és el meu País,
un conte de les mil meravelles,
està fet de treball i de pa,
de joies i de llàgrimes,
i de segles de paus i guerres.

Però no el volem de nou
esquitxat pels colors de la sang,
volem un país en pau
on la justícia sigui vertadera,
i no existeixi els d’ací i els de fora
doncs tots som estrangers
en alguns moments de la nostra vida.

Només una única Humanitat
on tots tinguem bressol, llar
i un racó de sol i d’ombra.

Jordi Traperho
(Poemari El país de les Meravelles)

(2012)

LA TREMOLA FEBLESA

La tremola feblesa de la carn
penjada d’un fil de Lluna.

L’ambigua  promesa del demà
aigua que transcorre eterna.

És inconsistent i s’aferra
la Vida, com arrel en la roca.

Tot és efímer i present, mentre
els rellotges marquen els instants
i progressen impertèrrits, impassibles.

Un miracle aquest moment viscut
com si fos el darrer, per sempre.

La tèrbola incertesa d’existir
plena de llums i d’ombres.

Només és viu qui existeix
i no s’aferra al temps
com si aquest fos etern,
quan no és més que l’alè
d’un somni imperceptible.

Jordi Traperho