Núria Talavera

Plenamar

com una onada lasciva
que rellisca pel teu cos nu
fins a cobrir-lo,
així, el vespre es fa càrrec
del dia i, feinejant amb la llum,
omple la carcassa dels carrers
amb la foscor de la nit.

Per això, predestinada a estimar-te,
embolcallats per la lluna,
deixo que m’abracis
en qualsevol portal.

Núria Talavera
http://nebuloses.blogspot.com