Mots glaçats
Escoltant la radio,
nit clara de lluna plena,
m’he relaxat.
Suau, tendrament .
El vers ha sorgit
de l’aigua del saber.
Com munió de formigues
s’entortolligaran les paraules
en el niu de paper.
La tensió del dia
s’adorm.
Inquiets somnis es desvetllen.
He vist canviar el sentit dels mots.
He vist renegats del signifiCAT.
He vist mots enfrontats ,
que volien dir el mateix,
clavats per les bales
a les parets dels cementiris
i colgats en grans fosses de l’Oblit…
M’he despertat sobtat,
els mots,
han quedat glaçats
a la gargamella.