UN MÓN DE SOMNIS
Si pogués escollir un món nou, on les carreteres fossin fetes de tela de núvol, on l’aire fos l’aroma de les onades salades que arriben de l’horitzó més llunyà i xoquessin contra les roques bronzejades. Allà on els camins es guarnissin de pètals de flor fets de perles i el cant dels ocells acompanyés els teus passos en caminar.
Si pogués percebre l’olor de la pluja, el missatge que trasmetren les gotes cristal·lines que cauen de les teulades; l’altra cara de la lluna, acompanyada pels seus lluents àngels de la guarda, i poder veure on s’acaba l’immensitat de la nit.
Si pogués crear les meves ales per sortir a volar, per inspeccionar terres i descobrir indrets del més enllà i sentir la tendresa del vent portant-me allà on no-sé-on vull arribar.
Si pogués posseir un racó per viure dins de l’arc de Sant Martí o cosir un últim color per acabar-lo de vestir.
Si pogués notar el tacte dels raigs de sol que donen brillantor a la superfície de la sorra, acariciar el reflexe d’un estel fugaç, acolorir la melodia d’una cascada o fer equilibris per l’òrbita que segueix un planeta.
Si pogués veure el despertar d’una sirena, parlar l’idioma dels animals o crear un jardí d’estrelles.
Si pogués viatjar a una galàxia desconeguda, viure en una bombolla triangular, balancejar-me sobre les aigües fins que la marea em porti a la frontera que hi ha entre la sorra i el mar.
Si sabés construir una escala que arribés a tocar el cel, formar un paradís sobre un núvol transparent, navegar en un vaixell pirata i concloure el viatge en un país inexistent.
Si sabés percebre les sensacions de més enllà d’una mirada, sentir la textura de les paraules, el gust de les llàgrimes i la musicalitat d’un somriure.
Si pogués destacar la felicitat i retallar la por, realitzar el meu somni de compondre un món i poder fer tantes coses…
Cristina Bates Torres
Dia Mundial de la Poesia 