Francesc Arnau

LA INSPIRACIÓ

Quan arriba el moment
desitjat –per escàs-
sembla que un ésser
invisible i estrany
s’apodere de mi,
almenys del meu cervell.

El cap evanescent
de vegades m’obliga
a llevar-me del llit
en hores dels mussols
i haig d’agafar paper
per escriure algun vers,
o potser un vocable
que és la clau del poema.

Tanmateix, de vegades,
se’n va al fons del pou
pels forats del gruyère
que habiten el meu cap
des de ja fa algun temps,
me canvia el caràcter,
em torne fosc i esquerp,
discutesc  amb els fills,
em baralle amb la dona
i també amb els amics,
i als companys del treball
de vegades ni els parle,
i me torne agressiu,
amb els nervis de punta,
i comprenc tots aquells
que exhibeixen mal geni
perquè sempre gaudeixen
de l’estat creatiu…

Són les Muses? No ho sé!
Potser és un estat,
potser són esperits,
o només les neurones
que s’alteren de sobte…
Però no sé el motiu!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s