Joan Abellaneda

No es pot explicar

I

Quan un cor de poeta,
amb blanor t’empenta
perquè agafis embranzida
i saltis sobre els seus mots.
No es pot explicar…

–          vent a la cara, s’alcen els braços  –

II

Quan quedes suspès a l’aire
i , de cop, fas giravoltes,
tot volant entre els seus versos.
En Peter Pan ha tornat!

–          danses de fades, ànimes planen –

III

Quan t’hi entregues confiat
i als seus braços et llances,
capbussant-te fins el fons de cada estrofa
i quedes xop.
No es pot explicar…

–          els ulls es tanquen, somriu la lluna-

IV

Quan el plany del trobador
posa música al poema,
et fa llambregar l’espinada
i et  desperta l’esperit .

–       amors, angoixes, passions,
llàgrimes de tots colors-

V

Quan el mirall del poeta,
més enllà de l’últim punt,
et mostra l’ànima nua
i et bull la vida per dins.

-No, no es pot explicar-