Laura López

Invisible

Visible o invisible, el poema existeix.
És allà, entre el fullam, entre la brossa:
potser un desconegut va arrossegar-lo
a cop d’escombra, juntament amb les
primaveres mortes i els borrissols
de pols. Guaita, al racó del passadís:
molles de pa com les dels nens perduts
sembren una estela de llum enmig
del bosc, i cada molla de pa, un mot,
una mà estesa que si et deixes dur
tiba, t’empeny al pou i t’hi fa caure
–caure, per enfilar-te al blau del cel.

Invisible o visible, el poema existeix.
I escriure és perdre el nord per trobar, al sud,
les paraules que esgranen el camí
que porta a casa.

Anuncis

4 responses to “Laura López

  1. I escriure és perdre el nord per trobar, al sud,
    les paraules que esgranen el camí
    que porta a casa.

    Que bo. M’agrada.

  2. Moltes gràcies, Marià! 🙂

  3. Retroenllaç: Aportacions en forma de poema | Dia Mundial de la Poesia

  4. humanstellingstories

    I love it all, but especially this:
    molles de pa com les dels nens perduts
    sembren una estela de llum enmig
    del bosc, i cada molla de pa, un mot,

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s