El meu àpat
Dos ulls d’oliva verda,
una pell de pa a mig fer,
dos llavis de nata muntada
amb una fina cobertura de mermelada de cirera,
l’olor de les taronges fresques,
es fon amb la daurada cabellera de blat.
Com un bon vi es passeja per davant
per poder degustar el seu aroma,
i mulles els llavis per poder tastar-ne el gust,
no necessites pas cap tipus de salsa,
dons es com la carn de xai al forn,
t’estova el paladar per la resta del dia.
Un carácter com els bons formatges,
suaus, forts pero sempre cremosos,
natural com l’acidesa amagada de la maduixa,
tendra com el xocolata que s’et fon a la llengua,
així et roba els somriures.
Es el menjar que esperes tastar algun dia,
en alguns d’aquest restaurants d’autor,
i quina sort haguessis tingut si com el menjar de la mare,
l’haguessis tingut cada dia a casa.
És l’àpat dels déus, es aiguamel,
cervesa ben destil·lada,
es allò del que sempre en vull repetir,
Ella, es el meu moment del dia,
és el meu somni transformat en dona.
Dia Mundial de la Poesia 