Maribel Porta

CORRANDES DE LA POR

Amb el sol, solet,
quina mala llet.

No ploris fill meu
que el pare ja marxa.
i jo et guardo el somni,
també ballo l’aigua,
la sèmola bullo
i planxo la ratlla.

La nit, la magrana,
la mala setmana.

Quan el vaig conèixer
em desfeia l’ansia.
Ara que el conec
se’m eixuga l’aigua.
Quan alça la veu
se m’esbrava  l’ànima.

La lluna, la pruna,
la mala fortuna.

Em maquillo els ulls
i em pinto una rialla.
Em giro al revés,
per dins soc més aspra.
Riu un cop , petit,
la mare t’amaga.

Ai, cargol treu banya,
quina mala entranya.

Amb els teus petons,
potser canviaria,
la sang del meu cos
per una alegria,
la de fugir junts
a una nova vida.

I trenta i quaranta,
l’ametlla amarganta.

Quan arribi avui
farem bona cara,
cantarem cançons,
tindrà el plat a taula,
estovalles blanques
com feia sa mare.

La ceca, la meca
preparo la teca.

I m’esfullo tota
com una flor seca.
Els pètals per terra
color pergamí.
Ves a jugar i calla
que el pare és aquí.

Pinyol madur
sempre penso en tu.