Poema col·lectiu

La nit d’avui, com parla, diu:
Negra lluna, cel plujós, estels tapats…
Esperança encara,
I escoltar de mica en mica
Sota la nit misteriosa, on els versos
Pengen dels somriures amables.
La nit està contenta,
La lluna enrojolada,
Aquesta nit, és nit de poesia
Cada paraula és una joia, de lluna platejada
I punt i punt i coma i anar-hi sempre,
Anar cantant.

Autors:
Àngels Tolosa
Carme Viladrich
Carme Cabús
Carta Ortega
Carolina Hernandez
Lurdes Planas
Laura Viladrich
Anna Enrich