Raquel Estrada

Petitesa

Una mosca se t’ha vingut a posar
sobre la galta rosada. Ara pateixo
per la fragilitat de la teva pell,
aparentment poc avesada a cap cos
que li sigui extern. La vetlla em deixa marques
de fins cordills d’escapçar el brut que és tan cert.

Quin teixit deus recuperar de la carn
dels qui t’han fet, si la carn ho vol saber
mentre embasta els fills per lligar-se a l’empelt.

No portes res nou entre els dits a mig fer,
vol curt d’insecte, incertesa regalada
que creix per a l’infant. Què diu el bressoleig
de la simetria entre l’ara i l’abans?
Faràs cabdell -potser amb un cap enfilat
del que eren ells i del que tu vas ser-
per a la crida de la carn que reneix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s