Raquel Riba

Enmig la llum fosca
tanco els ulls fermament
per interioritzar la teva respiració
i respirar del teu aire.
La llum vermella
em fa cercar-te
sota la roba extasiada de festa.
Et recorro tot una vegada
i una altra
i m’acaricio amb la teva pell.
El teu cos extens
pintat de llum verda i groga
em recorda els prats de blat,
fugitius cap al cel,
per on jugava de petita.
Aquelles espigues gegants
m’envoltaven amb seguretat
com ho fan ara els teus braços.
La llum canviant
dibuixa pinzellades de màgia
sobre el teu ésser infinit
de plaers insabuts.
T’estimo a cada besada
i cerco la teva deu
per sadollar-me de la teva vida.
Anheles plaentment
el gaudi que s’escapa pels meus llavis
mentre la llengua àvida
endevina els teus desitjos més profunds
i els realitza sota una onada,
desfermada i punyent,
de sons allibertats
que criden amb veus de llibertat.
Ja sento els rius
recorrent la contrada
per cercar la mar
i deixar-ho tot amarat de calma.
Fluïm lentament i compassada
per unir-nos en un intent
de fer-nos un sol cos compacte.
Posem límits per a definir-nos
i arribem a l’infinit
agafats i somrient
plenament conscients de la nostra existència,
convençuts que cada escomesa
ens fa més gran el goig d’estimar,
que és el plaer de viure.

Raquel Riba i Raja