Carmina Mateo Saura

LA MÀ QUE ET MIRA

Carrers nocturns
buits il·luminats
són avui rutes d’asfalt,
dreceres que miro somrient.

Em nego a esdevindre
ancoratge teu,
esperit nòmada,
em reafirmo a esdevindre
la mà que et mira
seguir les passes de la teua pau.

Vull la teua felicitat itinerant i lliure…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s