DEMÀ
Quina paraula més bonica.
De totes les il·lusions,
La fal·làcia més perseguida.
Fa olor a lliris color blanc,
Caient damunt l’herba humida.
És un cel obert i clar,
El somriure d’una nena
Mig adormida.
És esperança, és un clam
Al que mai vàrem ser
I serem un bon dia.
Gisela Lluis, 21.03.2013