Joan Abellaneda Fernandez

Cossos entrellaçats

I

S’han travessat, a les palpentes, cossos de boira,

allargant les mans; obrint finestres per desvetllar les ànimes dorments.
Mirant-se als ulls, han buidat les velles butxaques
sobre el pacte, lacrat, de no furgar les ferides.

II

Oberts els fruits, han creuat barreres al límit de l’ofeg,
Han xuclat les polpes esdevenint predadors. Extenuats.
Els instints regalimen, triomfals, pels calzes.
Beuratge diví. Ofrena.

III

Sobre el volcà, reposen les cendres nues. Vives.
Es fan costat els cossos, entre calfreds
entre entrellacen el goig amb les mans.

IV

Per les escletxes de la cambra s’escola la brisa.Amorosa.
S’ha obert el sostre…
Els amants sospiren, més enllà del firmament
i les estrelles bateguen.

vuLL gaUdiR dEl tEU eSclAt

I

Inspiro – amb ulls oberts –
aromes de pell verge,
abans d’assaborir la polpa.
Desitjo tant sentir-te als llavis
gaudint del teu esclat dins la meva boca !

II

Em perdo en tu
mentre et pentino amb els dits,
–          DeLIcaDaMenT –  , esperant el teu assentiment…
Recorro els teus braços , les mans teves,
el teu bescoll i les espatlles,
alhora que brises fresques
entren als nostres cossos- EnTReN…

III

Fem Lliscar les robes,
que siguin ofrenades a l’altar dels sexes!
Parlem ara amb boques afamades,
descobrim-nos entre muntanyes i valls,
dins els rius que baixen cabalosos.
Gaudim-nos ara, sense pell,
i empassem-nos la felicitat.

–          A la fi , som predadors de la mateixa presa, aMoR… –