Josep Vilaseca i Colell

PER UN MÓN MILLOR

L’escriure poesia
per a mi és molt divertit,
encara  que això de seguir rima
no és el meu plat preferit.
Però, quan la cosa va seria
i es tracta de col·laborar
destapo la sang del cor
i a l’escriure ho faig més clar.
I si és l’UNESCO qui m’ho demana
aquí no m’hi puc negar.
Ho faig amb total humilitat i respecte
amb la llengua catalana,
que és amb la que em van batejar.
I, quan un escriu amb la seva llengua,
tot ho va veient més clar,
fins i tot la dels altres
li agrada respectar.
Com ocell que no picoteja l’espiga
fins que el gra ha madurat.
és al juny quan tot madura.
A l’abril és quan Sant Jordi
atravessà la pell al drac.
I a dalt a les blanques  roques
ressona el crit d’amor, pau i llibertat.
Jo respecto tota llengua,
els pares així m’ho han ensenyat.
Visca Catalunya, la mare,
visca l’UNESCO, el fill gran.
Una abraçada a totes les persones
que escriuen poesia;
aquets son el meu germà gran.

Josep Vilaseca i Colell

CAMI DE LA VELLESA

Vaig camí de la vellesa,
vaig camí del mes enllà;
però, me’l miro amb un somriure
que més de pressa em fa caminar.
Per aquests camins de la vida
sóc home conegut,
els poetes així ho diuen,
que al cel seré ben rebut.
No sóc home de riqueses
ni he firmat cap estatut.
El camí de la vellesa
és la fi de la joventut.
Més al cel brillen estrelles
que enrere em fan tornar.
Les mirava amb vista clara…
noranta anys he complert ja!
Les estrelles que al cel brillen
amb ulleres les he de mirar
i aquests fills que jo tenia,
que ensenyava a caminar,
un per cada braç m’aguanta;
tot sol no puc caminar.
I els braços d’aquella dona
a qui amor vaig jurar
ja no em porten la cadira
per poder-hi descansar.
Ella va anar molt de pressa,
els àngels la van cridar.
El dia d’una tronada
cel amunt ella va anar.
No camino gens  de pressa,
no sé pas on he d’anar.
El camí de la vellesa
és camí del més enllà
on s’hi arriba amb el cos cansat
després de molt caminar.

Josep Vilaseca i Colell ( 1er premi del 2on concurs de poesia del Casal d’avis de Vilanova del Camí 1997)

ET DURIA A MONTSERRAT

En el dia de Sant Jordi,
dia dels enamorats,
què podria jo donar-te
si ja em tens el cor robat?
jo no mataria el drac;
et duria entre els meus braços
als peus de la verge de Montserrat.
Allà no hi hauria roses,
tampoc espigues de blat.
davant d’aquella santa
et juraria amor sagrat.
Una llàgrima lliscaria
d’aquests ulls que per tu ploren
i per tu sempre han plorat,
com ho fan les fardalagueres
que els hi ha pres la llibertat.
Et duria a passejar per la muntanya;
allà dalt tot és sagrat.
tu fores una altra verge
que et duria al meu costat
com qui porta la bandera
de l’amor i la llibertat.
I et diria a cau d’orella
sense por de fer pecat
que t’estimo i t’estimo,
que per tu sang he plorat.
I testimoni és la nostre verge,
morena de Montserrat.
I les seves blanques roques
m’han vist plorar d’amagat.
Que per tu he dit mentides;
ara dic la veritat!
que el dia de Sant Jordi
et regalo un anell daurat,
una espiga i una rosa
i el meu cor enamorat.

A totes les dones, que per els destins de la vida,
avui no poden rebre la rosa,
jo els hi envio una, junt amb la meva amistat.

Josep Vilaseca i Colell.

FLORS I VIOLES

A totes les dones
que hi ha en aquest món
us dedico aquest vers,
que és com un colom blanc
que vola de casa en casa
on hi ha finestra i balcó
i deixa una rosa,
també un petó
i la verda espiga
que adorna el balcó
on tants cors batega’n
plens d’estimació.
A totes les dones
us escric una cançó
que avui canta l’escolania
per ordre d’aquest servidor.
Cançó d’amor i de pau,
cançó de flors i violes
que el vent la faci entrar
a totes les llars
on hi hagi una dona,
que elles son les flors
que adornen l’univers.
Avui que és Sant Jordi
el cor tinc encès,
i, per ordre del cavaller,
tallo una espiga
i esbranco el roser
i a totes les dones
els envio aquest vers
que ha sortit enmig del roser.
Si hi ha una dona
que no te rosa i espiga,
del fons del meu cor
li envio una clavellina
dient-li: No pateixis, dona
que ja arribarà el dia
que tindràs rosa i espiga
i el cor ple d’amor i alegria.

Josep Vilaseca i Colell