Lídia Peláez

No em queixo del meu destí:
el vaig buscar amb els meus actes,
però sí que em queixo del meu passat
perquè el vaig deixar com herència.
Sóc l’ombra de l’oreneta
que va perdre el camí
i ja no faig primaveres
perquè el sol no vol venir amb mi.
Si em busques hauràs d’anar
on neixen els rius que van al mar.
Sóc l’ombra de l’oreneta,
creus que podré tornar a volar?