Arbres
Els cossos que somies
ressegueixen amb la meva mà
tot el paisatge etern de color verd.
Destries cada minut
en la senzillesa que no coneixes,
en poetes que parlen
i saben escoltar.
En els arbres hi ha la resposta
a cada bellesa inequívoca
des de la immensitat
fins a l’inici. I tot torna a començar
perquè hem estat capaços
d’estendre la mirada
més enllà dels propis ulls.
-els cossos que somies
són arbres amb resposta-
MOLT BON POEMA!