Marisa Olivera

NO TITLE

El cel no tenia un color especial
Ni els nens jugaven riallers
Ni els ocells brindaven els seus cants
Ni les flors resplendien ufanoses
Ni la gent corria alegre pels carrers
Ni les botigues lluïen els seus aparadors Ni dels cafès sortia una bona aroma
Ni els arbres eren verds Ni l’aire era suau ni diàfan Ni el sol escalfava…

Quan vaig despertar
tu m’abraçaves sota uns llençols reconfortants, il•luminats per la llum opiàcia de l’alba.
La radio, que havia quedat encesa tota la nit, repetia incessantment les últimes notícies de l’Afganistan.

MARISA OLIVERA

Anuncis

2 responses to “Marisa Olivera

  1. Marisa, m’agrada. Poesia realista de la societat actual, com la dels trobadors d’antany. Miquel

  2. Acollonant !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s