NO TITLE
El cel no tenia un color especial
Ni els nens jugaven riallers
Ni els ocells brindaven els seus cants
Ni les flors resplendien ufanoses
Ni la gent corria alegre pels carrers
Ni les botigues lluïen els seus aparadors Ni dels cafès sortia una bona aroma
Ni els arbres eren verds Ni l’aire era suau ni diàfan Ni el sol escalfava…
Quan vaig despertar
tu m’abraçaves sota uns llençols reconfortants, il•luminats per la llum opiàcia de l’alba.
La radio, que havia quedat encesa tota la nit, repetia incessantment les últimes notícies de l’Afganistan.
MARISA OLIVERA
Marisa, m’agrada. Poesia realista de la societat actual, com la dels trobadors d’antany. Miquel
Acollonant !!!