Miquel Sánchez i González

EL POEMA EM TREMOLA A LES MANS

Temps atzarosos on no se sent
la veu dels poetes i només ens castiga
el vent esbojarrat i el silenci de la por.
Voldria invertir l’ordre que ens domina
i que el vent callés i que el silenci
esclatés a parlar per les places
i els cors adormits de la gent.

Voldria que l’alba m’arribés
despert, amb la flama de l’esperit
encesa i els contrallums
vigilants a l’horitzó.

Avui que la fredor de l’hivern
encara no ens ha deixat del tot,
voldria ser el mot que urpeja
la pell, curull de verbs de collita
i, com aquell vi de muntanya,
regalimar procaç pel teu cos
i, després, xarrupar-lo gota a gota.

Avui, el poema em tremola
a les mans mentre desfaig, de mica en mica, el temps insensible que ens castiga.

Miquel Sánchez
Grup d’Estudis les Feixes (Cerdanyola)