Mónica Pérez Navarro

NO HI POSIS PORTES AL CAMP

No  posis portes al camp
que mai el podràs tancar.
No posis fre al riu
quan baixa desenfrenat.
No tiris pedres al cel
perquè sobre tu cauran.
Si veus algú que cau,
ajuda’l a aixecar.
Si trobes un nen que plora,
acosta’t per acariciar-lo.
Si veus algú que està trist,
mira’l de consolar.
Ajuda sempre que puguis
que Déu t’ho premiarà.
Són les coses de la vida
les que més ens fan pensar
i mai et penedeixis
d’haver pogut ajudar.
A ningú no posis traves,
dóna facilitats,
a l’amor no posis fronteres,
ni al pobre neguis la caritat.
Al vellet, mai abandonis,
al nen no facis plorar.
No vulguis tenir supèrbia
que val més la humilitat.
No diguis a la mort
que s’haurà d’esperar,
canta-li a la vida
i aquesta et somriurà.
Perquè per sobre de tot això
sempre hi serà la veritat.
No posis portes al camp,
que el camp és la llibertat!

MÓNICA PÉREZ NAVARRO
Calaf