Ramoni Muñoz Navarrete

La Imaginació

Tancada entre
aquests murs estic,
miro per la finestra,
veig el mateix de sempre,
el pati, les muntanyes,
les mateixes companyes
sempre en baralles,
però alço la vista,
veig el cel ben blau
cel, muntanyes, llibertat;
tanco els ulls,
em converteixo
en un ocell
que vola ben lluny
gaudint del que veig,
de la gent passejant
lliure i riallera
gaudint contenta,
no saben el que tenen!
Ja ho voldria jo.
Però segueixo tranquil·la,
vull arribar al mar
i quan hi arribo
trepitjo la sorra,
quina sensació de llibertat
escoltar el trencar de les ones;
de sobte, obro els ulls,
s’ha fet de nit
i veig la lluna
mirant-me somrient;
encara segueixo tancada
però ni els barrots veig,
gran poder el de la imaginació!

Ramoni Muñoz Navarrete

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s