Víctor Montañés

EL VERS I EL BES

El vers vol conversar
arribar a un límit o punt de trobada
És un encontre amb l’altre,
convergir amb una altra realitat.
El vers és la nostra conversió
a les diverses vessants de les coses,
les diferents cares,
les de damunt, a l’anvers,
i les de sota, al revers.
No sempre arribem a la convergència
i fugim invertint camins,
o subvertint realitats,
o enfrentant-nos a situacions adverses.
Altres postures al·lienes es travessen
i ens posen trabes en la nostra marxa.
Quan la plenitud del nostre cor vessa
i es desborda  el seu contingut
i es verteix fins a tocar l’altre o la altra,
convertint-nos en una parella,
lligada en una profunda bessada.
És bonic divertir-se,
dispersar-se en la diversitat,
fondre’s amb la natura
en una aspersió total,
i vestir-nos de tots colors.
Un moment d’extraversió,
per tornar, després, del revés
en una introversió individual.
La millor de les versions del vers
la trobem en el límit amb l’altre
i viceversa, l’altre amb la altra.
I quan la força de l’amor universal
vessa dels dos límits personals
s’uneixen en el bes més dolç.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s