Víctor Montañés

EL VERS I EL BES

El vers vol conversar
arribar a un límit o punt de trobada
És un encontre amb l’altre,
convergir amb una altra realitat.
El vers és la nostra conversió
a les diverses vessants de les coses,
les diferents cares,
les de damunt, a l’anvers,
i les de sota, al revers.
No sempre arribem a la convergència
i fugim invertint camins,
o subvertint realitats,
o enfrentant-nos a situacions adverses.
Altres postures al·lienes es travessen
i ens posen trabes en la nostra marxa.
Quan la plenitud del nostre cor vessa
i es desborda  el seu contingut
i es verteix fins a tocar l’altre o la altra,
convertint-nos en una parella,
lligada en una profunda bessada.
És bonic divertir-se,
dispersar-se en la diversitat,
fondre’s amb la natura
en una aspersió total,
i vestir-nos de tots colors.
Un moment d’extraversió,
per tornar, després, del revés
en una introversió individual.
La millor de les versions del vers
la trobem en el límit amb l’altre
i viceversa, l’altre amb la altra.
I quan la força de l’amor universal
vessa dels dos límits personals
s’uneixen en el bes més dolç.