Antònia Vicens

Detemporal

ELS PITS com secallons. Els mugrons dos  bessons
d’ametlla amb gramenera i encara vol alimentar el món
la dona mare.

*

L’ESQUENA corbada. I no és per besar la terra
és per enterrar-hi el ventre
la dona mare.

*

ELS OSSOS de les víctimes són plany i cant dins
la  seva oïda. Sàvia i tanmateix només coneix el dolor del seu poble
la dona mare.

*

REPASSA les barques que es varen enfonsar a la mar gran.
Els desapareguts.
Els assassinats.
Les vídues sense parpelles
la vagina esqueixada
la veu condemnada al silenci
d’haver de guardar amb sal els crims del homes.

Després s’arronsa en la carcassa de la memòria
la dona mare.