Pablo Texón

Traducció a l’asturlleonès a càrrec de Pablo Texón del poema “Només la veu”.

Namás la voz

Enmudecíu l’aire,
inventemos el silenciu, l’equilibriu.
Namás la voz, el poema,
avera espacios abiertos,
acueye’l tiempu
—sable qu’ensin piedá
cuerre y nun apara—,
enraigona l’instante, tan feble.
Namás la voz, el poema,
descifra la clave, el suañu,
el soníu fondu de los muertos,
los signos yá escuros de la mirada,
la mancadura encesa de los amantes,
l’arroxu de les nubes
al riscar l’alba,
el contralluz opacu del paisaxe
y les llunes flotando sobre l’agua.
Namás la voz, el poema,
dile’l tiempu de los verbos,
somete l’escaezu.
El versu retién nos deos el xestu,
el calafríu intactu de la piel.

Traducció de Pablo Texón

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s