Josep Tintó

aiguasecs….
(2012-03-19)

llisca la roca,
que és polsina.
marges avall,
fins la marina.

fa fressa veure,
com el vent sec,
deixa la pedra,
al descobert.

el cep s’arrengla,
prenent possessió,
de la terra seca,
del seu entorn

s’espera la tina,
per beure el suc,
que de la vinya,
a la tardor surt.

Josep Tintó i Espelt