Vania Kostova

DE MARE BÚLGARA VAIG NÉIXER

Et comento una mica de com soc jo –
fa temps de mare búlgara vaig néixer
i pare únic, irrepetible, el millor…
I diuen: Regal del Deu que van rebre!

La meva avila també m’educava.
Vaig prendre coses bones de tothom.
Amb seu amor mòlt bé amanyagada
però i amb mòlt bons explicacions.

Créixer així amb tantes atencions
et trobes útil, orgullós i grant,
et veig capas de prendre decisions,
segur amb tu i amb aquest voltant.

La teva vida sembla meravellosa,
com si nedessis en aigües blaves.
O estiguessis la petita rosa
amb tronc i amb les fulles ben penjades.

Tot que jo ho he viscut…i era veritat,
ho vaig trobar, tan bé i tan correcte,
però avui no tinc, ni si fos per la mitat
es clar, això… dons, si que m’afecta.

Ara crec que pel estar a un nivell mes actual
i que t’adaptis a les activitats modernes
es necessari mòlt menys moral
i jo que se…que facis coses imprudentes?

Jo no vull perdre mai, els meus seents.
I no em relaciono amb la gent dolenta.
Si tu ets com jo, tan estimat i innocents,
per sempre estaré amb tu contenta…