LA CERDANYA I TU
El dia es lleva, la boira
es reclina sobre la muntanya.
Les vaques enfilen camí amunt.
El braguer, buit.
A la tarda, el gos les busca.
És l’hora de tornada.
Mandroses, desenfilen
el camí, a poc a poc.
El braguer, ple.
Aquesta és la vida que porten a l’esquena.
Jo també en tinc una de vida a l’esquena:
Recordo amb tendresa, enyor i ràbia
quan volíem enfilar un camí
sense mandra.
Pertanys a una altra esquena.
La ràbia és en va.
La tendresa, dins de la motxilla.
L’enyor, el tinc cada dia
quan em llevo sense tu al meu costat.
El dia se’n va, la foscor
embolcalla la muntanya.
231208
Sota el pont del Passeig.
Lloc màgic.
Un dia fred i assolellat.
Nadal era a prop.
Amb ulleres ell,
abrigat i somrient.
Decidida ella,
amb el gos i impacient.
Asseguts en un pedrís,
la Lluna als peus. Rialles,
mirades i coses en comú:
El mar, el Creu del Sud,
una ploma i un relat:
la dona de la badia de les papallones.
Un amor per a sempre.
Montse Pineda i Ribera
Dia Mundial de la Poesia 