Poema “Quatre paraules”, de Narcís Comadira

Quatre paraules

Narcís Comadira. Fotografia: ILC / Txema Salvans

Narcís Comadira. Fotografia: ILC / Txema Salvans

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

Anuncis

5 responses to “Poema “Quatre paraules”, de Narcís Comadira

  1. Molt i molt maco. El llegiré a la classe amb els meus alumnes. És un poema preciós.

  2. És un poema molt maco, original i ben aconseguit per valorar el sentiment del poble català… Classe de 1r d’ESO de l’escola Sant Domènec de Guzman de Tarragona.

  3. Retroenllaç: 21/03 Poesia i cromosomes » L'Escriptori

  4. Una amiga em va llegir aquest poema i em va deixar la pell de gallina. Gràcies

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s