Poema “Només la veu”, de Zoraida Burgos

Només la veuFoto Zoraida_2821

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.

Zoraida Burgos

2 responses to “Poema “Només la veu”, de Zoraida Burgos

  1. Retroenllaç: Dia Mundial de la Poesia « Cursos de català de Calafell

  2. rosaliasegura@hotmail.com

    me a llamado la atencion el nombre y el apellido yo soy burgos de apellido y muchas veces e escuchado que el apellido burgos viene del arabe y tanbien el nombre zoraida en granada en el pueblo donde yo naci hay muchisimos burgos casi todos familia dicen que es una rama unica y asin lo expongo no se mucho mas pero me parecio curioso

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s