És un poema
Com una alenada d’aire fresc,
com els esquitxos del mar,
com les algues trenades
o com les flors que cobreix el gel…
Bufa i plou i ens aclapara un vers
que se’ns queda dins dissimulat, quiet
i nia i regna i de cop s’expandeix.
S’escampa. Demana més mots i creix.
És un poema després
que parla de vida o de sentiments,
del món que gira i alhora ens estira,
del camí aquell que vora el cim es perd.
D’una nit que venera milers d’estels.
Del cor que genera un pensament. O cent.
Del cel, del capvespre, del raig que ens escalfa un migdia d’hivern.
Del desig que s’escola un dia pels forats del temps.
Isabel Barriel
Gràcies, Isabel! Sempre, sempre, necessitem poesia!
Gracies Isabel! Per fi tinc noticies teves!! Endevant amb la poesia!
Elisenda
Magnífic Isabel, és ben cert que les paraules d’un poema s’expandeixen, giren i ens estiren. I sempre és per portar-nos neguit, il·lusió i finalment consol i benestar.
Moltes gràcies pels teus poemes.
Bona Primavera! bones minivacances!
Una abraçada
Alegria
Una alenada llegir-te, Isabel.
És preciós! Bon dia… amb poesia 🙂
Bona tarda Isabel
Moltes gràcies per compartir tanta sensibilitat.
Isabel: m’has fet celebrar el dia de la poesia, al mateix temps que l’entrada
de la primavera. Felicitats!
Enriqueta
Moltes mercès Isabel
iDesde la emoción de revivir esos momentos en la naturaleza que tan bien has expresado en tu poema. Gracias, hoy puede ser un gran día.