El veí de dalt

Tríptic I

Camino dalt dels penya-segats. Horitzó blavíssim. Una maror d’escuma s’entafora a la butxaca. Deixo engrunes de pa sota les roques. El meu cos és un alçaprem que el bosc oculta.  Plouen adagis que s’escolen pels rafals. És aquesta lassitud de les hores incertes, desossades; nocturnes.

La teva és una silueta inassolible, misericordiosa i baldera. Ni en un pany de paret aconseguiria fixar-te. Sóc orfe del teu cos; pigall sense corrua. És un fil de saliva el que m’uneix al teu sexe. Un rastre humit que els meus dits escruten. Ni el teu somrís més fi em retornarà el misteri de les cambres buides. Joc de claus sense porta de sortida.

Si et miro al ulls, s’obre un oceà de neguits convulsos.  Alço la mà per resseguir-te el rostre i el fred d’una llàgrima m’acompanya el gest. Ens besem amb ànsia atàvica com es besen els que molt s’estimen; i molt han d’estimar-se encara. Ja ho va dir el poeta. I no seré jo qui el  contradigui.

Diga’m ara tan sols si és aquest un darrer comiat o una sortida digna.

______________________________________

El fil d’Ariadna

És fràgil el fil que ens uneix.
Dos punts en un paisatge desèrtic.
Llavis cremats a glopades,
com si ens hi anés la vida.
Potser hi ha un lloc
on entaforar el passat
i fer-ne taula rasa.

Potser hi ha marges on arrelar els records
i retrobar-los temps després
florits, eixorcs o caducs.
Allà, on l’oblit sojorna.

La ciutat és un seguit de racons
aparentment ombrívols.
Pertot gratacels de la desmemòria,
altaveus del desig.
En tots hi ets i en tots te m’apareixes.

Ets l’ombra d’un presagi
que un talp tafaner treballa.
Llum estrany en horitzons recòndits
sense sortida d’emergència.
Emprenc el vol a la deriva
sense més recels per equipatge.
Corriols de via estreta.
Galeria d’estàtues de rumbs imaginaris.

L’oblit es un cel romput
que ens acarona l’ànima.
Ulls esclatats de no veure’t
assedegats d’esperar-te.
Diré: “nit i oblit”,
quins bells mots per una metàfora!

Penso en tu i en tot això
mentre esgarrapo fulls del calendari.

elveidedalt
http://malerudeveuret.blogspot.com
elveidedalt@gmail.com

Deixa un comentari